Una recomanació, entre descafeïnat i descafeïnat, de de la Núria.
Manel - En la que el Bernat se't troba (clica per veure la lletra)
I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants
i amb una em vaig posar d’acord
vam conversar, vam riure i hem fet l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluïd.
“Quin nas més gros que tens!”, m’ha dit, la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat
un quadre verd que de nena havia pintat.
I “Que bonic! Que bonic! Que bonic!” m’he dit,
quina nena més dolça devia ser,
quin plaer haver-la pogut conèixer en aquell temps
“Si tanques els dos ulls”, m’ha dit,
“si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals”.
I “Que bonic! Que Bonic! Que bonic!” m’he dit
i quina veu més fina que té,
quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem
i que m’envies molts records.
4 comentaris:
Gràcies :) La trobo preciosa.
Ara, els descafeinats, tindran més bon gust amb aquesta nova sucrera i nou sucre (sense pèl) què he portat.
boníssima!
menys mal que teniu una dona al grup (per la cançó i pel sucre...)
Gràcies Elena per recolzar-me en aquesta tasca tan díficil de ser dona entre una majoria d'homes.
Estàs convidada a unir-te al grup per intentar pal·liar aquesta majoria, o almenys, convidada a fer un cafè ;)
Ui, jo tant com unir-me al grup no... A cada espai ha d'haver-hi una heroïna! ;)
Però ens veurem al sopar de nadal!
Publica un comentari a l'entrada