Mira, tot el cel es ple d'esteles blanques I els coloms no paren de volar Sobre del meu cap una boirina Que no em deixa veure-hi del tot clar
I el meu cos desapareixerà dins el misteri que ens envolta I que ningú gosa esbrinar
Mira, fixa't com s'escampa la boirina Hi ha un vaixell fantasma i transparent Navegant per sempre a la deriva Entre valls, muntanyes i castells
I el meu cos desapareixerà dins el misteri que ens envolta I que ningú gosa esbrinar I el meu cos desapareixerà dins l'espiral que dóna voltes i que no sabem on va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada