dimecres, 1 de desembre de 2010

Teresa Rebull - El meu país




Tots els anys que he hagut de viure
allunyat del meu país
han estat una nit fosca,
un camí ple de neguit.
Penso en tot allò que enrera
vaig deixar quan vaig partir
i amb els ulls de l'esperança

torno encara al meu país.
No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny, però me'n recordo
dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
cada instant el meu país,
tot em fa pensar en els dies
que hi vaig viure tan feliç.
Quan camino el vent em porta
veus que el temps no ha pas marcit;
si m'adormo el que somio
és només el meu país.

No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny, però me'n recordo
dia i nit.
Si un dia hi torno, el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

Abans que la mort m'arribi
vull tornar al meu país;
trepitjar la terra amiga,
caminar pels vells camins.
Vull sentir les veus que estimo,
vull plorar pels vells amics
i morir quan sigui l'hora
sota el cel del meu país.
No estimo res com la dolcesa
del cel blau del meu país;
ara en sóc lluny, però me'n recordo
dia i nit.

Si un dia hi torno, el vent que em rebi
esborrarà tots els neguits
i oblidaré els anys que he viscut
tan sol i trist.

Miquel Martí i Pol - El meu país