Antònia Font - Focs artificials

Antònia Font - Focs artificials (clica per veure la lletra)

Ses muntanyes, es hotels,
una campana,
ja sé s'olor que fa s'ametller.
Ses retxes d'un avió en el cel,
ennigulades,
no vull saber res des hiverns.

Las montañas, los hoteles,
una campana,
ya sé el olor que hace el almendro.
Las rayas de un avión en el cielo,
nubosas,
no quiero saber nada de inviernos.

I sa fam me va fer desenvolupar s'estimar-te
cada cas des teu vici més animal,
més salvatge.
I la mar que controla es meu travelar
m'acompanya.
I sa sal que me cura i que me fa mal
és de nacre.

Y el hambre me hizo desarrollar el quererte
cada caso desde tu vicio más animal,
más salvaje.
Y el mar que controla mis encontronazos
me acompaña.
Y la sal que me cura y que me hace daño
es de nácar.

M'he confitat ses mans
per si és vera que t'he d'esperar;
he cremat es alcohols
i m'he engatat de lletugues
i líquens i flors.

Me he confitado las manos
por si es verdad que te tengo que esperar;
he quemado los alcoholes
y me he emborrachado de lechugas
y líquenes y flores.

He superat sa son
i he pogut arrebossar-me d'arròs,
t'he fet es berenar
amb campanes i molsa
i focs artificials.

He superado el sueño
y he podido rebozarme de arroz,
te he hecho la merienda
con campanas y pulpa
y fuegos artificiales.