Falsterbo marí - L'extranya joguina

Una recomanació de l'Anna.

Falsterbo marí - L'extranya joguina (clica per veure la lletra)

Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-,
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.

Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.

Fa zippp!... i es mou,
i-toppp!, si en té prou,
brrrm,!, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou.

En veure'l, jo vaig obrir uns ulls!
Vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.

primer, vaig tocar el primer,
i l'altre després;
corria amunt i avall pel pis,
jo me l'escoltava com...

Tornada

I gira-li que tomba-li,
del dret a l'inrevés;
ara se'n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és!

El pare riu, que riu, que riu,
jo vinga a plorar.
Però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar.

Tornada

Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara ja sóc un home gran,
tinc un petit hereu.

Té una joguina que jo sé,
n'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets...

Tornada