Dolça besada té gust que s’acaaba pont i principi de viure sense tu.
Jo no sabia que també me donaries manuals de geografia cent dillunsos a un dibuix.
Jo què sabia d’alens que se trobaven de cabells que s’embullaven de mans i de perfums.
Dolça besada...
Jo no sabia que en sa nit me tastaries eren gustos que nedaven entre boques i racons.
Jo no sabia que després me mataria la teva mirada que plora i diu que no.
I arriba un dia que la vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i trinaranjus amb qui més has estimat, te regal la meva vida i sense tu ja no me val.
I l’horabaixa la deixam passar i me mires tan a prop que me fa mal, que surt el sol i encara plou, que t’estim massa i massa poc, que no sé com ho hem d’arreglar, que som amics que som amants.
1 comentari:
Mande firmes!
Viva España!
Viva'l Rey!
Publica un comentari a l'entrada