Ja sé el que veig al carrer. Tu saps molt més que jo. Tots dos fem com so mp sabem i ells...
Fa temps que em deixat de cridar, lluny queda el 68. Sembla que és massa tard per tornar a començar. Pot ser queda molt per fer. Qui sap el que ens vindrà?
Si em crec el que vas dir en aquells dies que Valèmcoa era molt més que un paradís. Feia calor i no plovia. Suavem com mai he vist, però gaudiem més que mai. Es embogir l'´unica forma de fug ir d'aci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada