diumenge, 16 de setembre del 2007

Fito y los Fitipaldis - Me equivocaría otra vez



A risc de que se'm tornin a humitejar un cop més els ulls... Estic segur que fa 5 anys, quan vaig començar a viure la més gran de les aventures que mai podré viure, no em vaig equivocar. I si ho vaig fer, no dubtaria com aleshores, que si que vaig dubtar, a tornar-me a engrescar, i equivocar-me de nou.
Aquesta aventura ha fet que en perdés d'altres, moltes, però no em sap gens de greu. No em sap gens de greu haver-me passat fins la matinada discutint els diferents colors que pot tenir una bombona de gas. Ni la son, ni el cansament, ni tots aquells detalls que a primera vista poden semblar negatius, perquè tots i cadascun dels moments que he viscut, sempre envoltat de gent il·lusionada per fer les coses una mica diferents, una mica millors, han fet de mi el que sóc ara. Podria ser millor, està clar, però sense el cau seria menys, molt menys.
Per això només em resta agrair a tots aquells que m'han ajudat a créixer, a mirar-me les coses des de molts punts de vista, a ser millor persona. A tots els meus caps, els meus cocaps, als membres de consell, als cocàrrecs, a les persones amb les que he compartit comissions, als meus companys d'unitat, i sobretot, als nens, que són una font d'energia inacabable.
Un altre món és possible, i entre tots, i poc a poc, el podem fer.

A vegades no pots evitar que els riscos esdevinguin una realitat.

Un petó a tots aquells que han conviscut en algun moment aquesta aventura que vaig fer meva fa molt de temps.




Fito y los Fitipaldis - Me equivocaría otra vez (clica per veure la lletra)

5 comentaris:

Anna ha dit...

Ostres, fins i tot a mi se m'han humitejat els ulls. Que bonic!

Que consti que has reconegut que vas plorar!

Petonss

eva ha dit...

Hola!
Jo, que sí que he compartit amb tu part de l'aventura, m'agafo la meva ració (petitona, la part que m'escau) de petons, i de l'alegria, tot i ser un comiat, que desprèn aquest escrit.

Gràcies A TU.

e. ha dit...

La cançó va ni que pintada!

Us veig molt entranyables, antics i amics (qui són aquests? per què no venen a consell?).
Haurem de fer alguna cosa per no perdre pistonada, si volem fer un món millor! ;)

Anònim ha dit...

El plaer ha estat meu. Jo crec que he après moltes coses que han enriquit positivament la meva experiència. Coses que m'han fet reflexionar i obtindre una altra visió d’aquesta realitat.

Moltes gràcies per tot. Sempre ens veurem.

Kalessin ha dit...

Vaya vaya con el guei_n. Bueno per la meva part ja ens coneixíem d'abans però el cau ens va fer més persones. Encara recordo els primers anys amb el brufus intentant liderar el moviment pro-empalmada la última nit de campaments.
Però com tu mateix has dit tothom tria el seu camí i jo en vaig triar un altre en el que encara estic ficat i tampoc em queixo pas!! Però buenu, de records del cau en tinc moltissims i tu apareixes a masses!!